Pallach i Caussa

Carles Caussa (1949-1979) i Josep Pallach (1920-1977) són dos figuerencs que van desaparèixer en un moment crucial de les seves vides. Mai sabrem com haurien influït en el futur del nostre país. Són dues morts que es van produir en un període de canvis polítics i socials transcendentals. Carles Caussa era un destacat activista universitari, membre del comitè central del PSUC i representant d’aquest partit en l’Assembla de Catalunya. Va ser cap de llista del PSUC a les comarques gironines, en les eleccions al Congrés dels Diputats el 1977 i el 1979. La seva inesperada mort als 29 anys, en plena campanya electoral, va deixar un buit important en la política catalana. Josep Pallach, polític i pedagog, va iniciar la seva militància en el Bloc Obrer i Camperol, i al POUM. De la lleva del biberó, va ser a la batalla de l’Ebre, exiliat a França fins que va tornar a Catalunya el 1969.

A banda del seus orígens empordanesos i malgrat pertànyer a dues generacions diferents, tots dos tenen en comú que van ser lluitadors antifranquistes, que eren actors importants en el tauler polític de la transició, amb un futur esperançador. També tenen en comú una mort sobtada. Pallach el gener del 1977, a causa d’un atac de cor que va posar en evidència la necessitat d’una unitat coronària a Girona. Caussa, que es va trobar malament una tarda del 1979, va passar tot un periple per aconseguir una ambulància i assistència sanitària urgent, va morir a la clínica Corachan de Barcelona. Dues morts que probablement amb l’assistència sanitària adequada i a temps s’haurien pogut evitar.

Aquest relació entre tots dos personatges em va venir al cap en veure l’exposició Pallach: per l’educació i el compromís social, organitzada per la Fundació Josep Pallach, en el marc dels actes commemoratius de l’Any Pallach. Un seguit de manifestacions que s’han concentrat en diferents escenaris de les comarques gironines, gràcies a la tasca de la fundació amb seu a Palafrugell. El que no acabo d’entendre és com aquest reconeixement a un personatge de la dimensió de Pallach hagi passat pràcticament desapercebut a Barcelona, tot i la importància de les seves idees pedagògiques, per no parlar del paper que va jugar en la transformació del pensament socialista català i la vigència de les seves idees socialdemòcrates.