A la tres
S’ho imaginen?
S’ho imaginen, que aquell 3 d’octubre famós el rei d’Espanya hagués sortit a fer una crida a la calma? Que hagués sortit a la televisió criticant molt durament els fets però convocant immediatament el govern català i l’espanyol a asseure’s a parlar? Que hagués carregat contra tothom, fins i tot més contra uns que contra els altres, però que s’hagués posat la jaqueta de mediador, la jaqueta de la famosa concòrdia que sempre es posen a la boca en els seus discursos els de la Zarzuela? Seria un bon llibre, aquest d’El que hauria pogut ser i no va ser. El rei va voler fer com el seu pare aquell 23-F (sí, posin-hi tots els matisos que vulguin, i més ara que del rei emèrit en sabem el que sabem) i es va equivocar. L’aposta valenta, aquell dia, hauria estat fer un pas endavant i arremangar-se. Va optar pel camí fàcil, menys meritós, i ara s’estranya que quan ve a Catalunya sigui rebut com és rebut. S’estranya (o ja ni s’estranya, no ho sé) que no preguntin res sobre la seva institució al CIS, que a les universitats facin consultes populars on la monarquia surt malparada, i s’estranya (o se li’n fum, que seria pitjor) que hagi de venir a Catalunya acordonat i que tots els representants institucionals li facin el buit i no en vulguin saber res. Però de què s’estranya? S’ho imaginen, deia al principi, que aquell 3 d’octubre el rei s’hagués posat la jaqueta d’àrbitre que li atorga la Constitució (“El rey [...] arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones”, diu la sacrosanta Constitució)? No sé on seríem, que això és política-ficció: probablement, però, ni hauria perdut la Corona aquell dia ni tindria les benvingudes que té cada cop que ens visita. S’imaginen que, fruit de la seva intervenció, fos ben rebut i que ara tingués la fundació Francisco Franco indignada, i no fent-li panegírics? Perquè, ho han llegit, el que han dit des d’aquesta Fundación aquesta setmana? “¿Acaso no es la monarquía obra de Franco? ¿Qué esperaban? Si no hubiera sido por Franco, usted no estaría en el trono”, li diuen al rei Felip. No crec que calgui afegir-hi res més. S’entén tot.