Justícia dependent

Sovint sentim els polítics de la democràcia omplir-se la boca parlant de la independència judicial, però després veiem com perden el cul i la dignitat per controlar la justícia. Ho veiem aquests dies amb la guerra oberta a Madrid per la renovació del Consell General del Poder Judicial, que el PP bloqueja des de fa dos anys, perquè ha perdut la majoria política i no vol perdre també el control de l’òrgan que els pròxims anys decidirà sobre el relleu de dues terceres parts dels jutges del Suprem. Ho vam veure també amb els whatsapps d’Ignacio Cosidó, portaveu del PP al Senat, confessant la capacitat de controlar “per darrere” la sala segona del Suprem, la mateixa que presideix Manuel Marchena i que fa un any va convertir en presos polítics els nou líders independentistes catalans encausats per l’1-O amb una sentència impròpia d’un estat democràtic. I ho veiem també aquests dies als Estats Units, on Donald Trump, a pocs dies d’unes eleccions que el poden fer fora de la Casa Blanca, està forçant la màquina per deixar lligada i ben lligada la majoria conservadora a la Cort Suprema amb la designació de la jutgessa ultraconservadora que ell ha proposat. La independència judicial és un propòsit, però el control de la justícia també, i el sistema espanyol promou el control polític directe sobre l’elecció dels membres del CGPJ i, per tant, el control indirecte sobre la promoció de jutges i els nomenaments de magistrats. El Consell d’Europa porta dècades renyant Espanya per no haver corregit aquest sistema que facilita la corrupció política. Però a Madrid es fan els sords.