Qui l’ha vist, el bé comú?

Uns veïns que s’estan arreglant el pis aprofiten els diumenges i festius per fer-hi obres, incomplint l’ordenança municipal que ho prohibeix i que vetlla pel descans. Uns altres fan un ús particular del terrat comunitari i se n’han adjudicat un trosset, on han posat plantes i l’aparell d’aire condicionat, que al seu balcó els feia nosa. Jo mateixa, si em convé i per no endarrerir-me, poso rentadores a les set del matí. La tinc al safareig i ningú no hi dorm, al safareig de casa seva, però és cert que no són hores. Així avanço la feina de casa, que mai s’acaba. Set mesos després de declarada la pandèmia, els indicadors epidemiològics tornen a pujar de manera alarmant i es prenen mesures, altre cop dràstiques, per frenar l’evolució del contagi. En benefici del bé comú. Aquell “bé comú” del qual ens vam omplir la boca el mes de març –“aquesta botiga romandrà tancada seguint les indicacions de les autoritats sanitàries i vetllant pel bé comú”– però que ja al juliol era benefici propi; a l’agost va ser un “si tots marxen de vacances doncs jo també” i al setembre un “els bars estan plens i la gent va sense mascareta”. Ara, a l’octubre, altre cop el “bé comú” fa pagar penyora a sectors com l’hostaleria i el comerç. Posem-hi tots seny perquè el sacrifici no sigui només el d’uns quants.