Agredir periodistes

Dimarts una fotoperiodista que cobria un desnonament a Terrassa va ser detinguda mentre feia la seva feina. La fotògrafa Mireia Comas va ser arrestada pels Mossos, i la fiscalia li demana un any de presó per un suposat delicte d’atemptat contra l’autoritat. La professional assegura que es tracta d’una invenció i ja li han donat suport diverses organitzacions professionals com ara el Grup de Periodistes Ramon Barnils o el Sindicat de Periodistes de Catalunya, que ho consideren una detenció arbitrària i exigeixen que es retirin les acusacions.

El cas d’aquesta fotoperiodista no és un cas aïllat. L’Observatori Mèdia.cat, a través d’un mapa de la censura, ha tingut la persistència de comptabilitzar i denunciar els periodistes ferits i detinguts mentre treballaven per informar la població. Justament aquests dies fa un any de les protestes per la sentència, que van deixar com a balanç 48 periodistes ferits com a conseqüència d’actuacions de la Policía Nacional espanyola i els Mossos d’Esquadra (incloent-hi bales de goma, projectils de foam, cops de porra, empentes i gasos lacrimògens) i un detingut per la Policía Nacional espanyola; el fotoperiodista d’El País Albert Garcia, tal dia com avui fa un any. La majoria treballaven visualment identificats amb armilles i braçals.

La llibertat de premsa és un dels barems que es té en compte a l’hora d’avaluar l’estat de salut d’una democràcia. Les xifres inaudites d’agressions a periodistes per impedir-los continuar gravant o per apartar-los del focus de la notícia són un atac al dret a la informació que ens ha de preocupar com a societat. Dilluns posàvem el crit al cel perquè els feixistes havien fet fora el periodista Quico Sallés d’un acte de celebració de la Hispanitat, i no n’hi ha per menys. Però no s’hi val a mirar cap a una altra banda quan l’endemà dimarts són els nostres els que no respecten el dret democràtic de la ciutadania a ser informada. Sense periodisme no hi ha democràcia.