El ‘déjà vu’ de la pandèmia

Restriccions en la nostra vida quotidiana, reducció de contactes socials, disminució de la mobilitat i dades i més dades, que evidencien com els contagis s’enfilen cada dia. Aquestes són tan sols algunes de les informacions que altre cop ens arriben i que han provocat que el govern apliqui mesures, inicialment durant quinze dies, per intentar contenir el descontrol dels contagis. Tal com es preveia, tot i que no tan d’hora, fem front al que ja s’ha anomenat segona onada de la pandèmia.

És quasi inevitable que tot plegat ens transporti a aquells mesos tan durs que vam viure durant la passada primavera. Un déjà vu en tota regla que pot generar-nos un gran neguit i molta angoixa.

I és que tot i que esperem que en aquesta ocasió no calgui arribar a l’extrem del confinament que vam viure uns mesos enrere, altre cop i sense encara haver digerit l’anterior onada i les seves conseqüències, hem de fer front a una nova situació social, econòmica i humana complexíssima en què la vessant més psicològica i emocional hi juga de nou un paper clau. Seguim fent front al no saber, a la incertesa del que succeirà demà, però per contra hem adquirit un cert aprenentatge de la primera onada de la pandèmia.

I és que això ens pot permetre desenvolupar estratègies personals i col·lectives per adaptar-nos a un tipus de vida laboral i social més virtual, i tot i que de forma molt puntual hem pogut tocar de biaix l’experiència de certa quotidianitat i que durant els mesos de confinament ens va ser presa. Això ens pot ajudar a trobar sentit al nou esforç que se’ns requereix per a poder aconseguir aplanar i disminuir la corba perquè la vida ens espera un cop hàgim passat aquest període. Però d’altra banda també és cert que sabem a què ens enfrontem i no podem oblidar que hi ha molt desgast acumulat, molt cansament. De fet des de l’OMS ja es parla de “fatiga pandèmica” amb uns nivells d’incidència entre la població europea que arriben al 60%. I és que estem esgotades de viure en alerta constant amb la impossibilitat de fer plans més enllà del dia que vivim, i tot plegat alhora amb una disminució dràstica del contacte social i les relacions humanes que tant necessitem. Amistats amb les quals fa mesos que no ens hem pogut reunir, abraçades pendents amb avis o àvies, joves que necessiten socialitzar-se, conèixer i gaudir de la seva joventut... Enyorança d’una vida i un contacte que ara mateix el virus ens ha segrestat.

Ara haurem de sostenir l’embranzida que vindrà, i per això és indispensable que ens cuidem i previnguem l’impacte en la salut mental que tot això pot tenir, perquè aquest no sigui devastador. Perquè encara arrosseguem les conseqüències en la salut mental de la primera onada. De fet ara mateix molta gent mostra nerviosisme, cansament, estrès, angoixa i, per descomptat, un important esgotament. Aquestes reaccions són normals perquè el nostre organisme està en constant estat d’alerta, fet que li provoca un gran desgast i tensió. Evidentment això acaba impactant psicològicament en nosaltres. Ara més que mai cal recuperar el “cuidem-nos”. És imprescindible que ens observem per a ser conscients de com ens trobem i creem espais de cura. Moments per a nosaltres per a poder carregar piles.

Algunes persones ja comencen a mostrat símptomes d’ansietat anticipatòria, aquella angoixa pel que vindrà, perquè inevitablement ho connecten amb l’experiència que vam viure, però és indispensable que intentem parar aquests pensaments que com un huracà se’ns enduen. Cal recordar els elements clau que ens van ajudar a gestionar aquells moments de confinament, com per exemple no sobreinformar-nos, viure el dia a dia centrades en el present, trobant alternatives a la nostra quotidianitat però sense projectar en el futur, i sobretot escoltant-nos per identificar què necessitem. Cobrir sobretot les necessitats més bàsiques com el dormir, l’alimentació o l’exercici, que poden encara estar minvades. Cal preservar les nostres relacions socials i, tot i que no sigui el mateix, recórrer temporalment als mitjans virtuals per seguir connectades amb la gent que ens estimem. Adaptem-nos als nous moments, sense desgastar-nos excessivament, i sobretot gaudim de fer allò que ens omple i carrega d’energia.

La situació és dura i complexa, però com sempre dependrà de nosaltres com encarem aquesta realitat i per tant que tingui un major o menor impacte en la nostra salut mental. I si ens cal fem allò tan necessari i saludable com és demanar un cop de mà al nostre entorn o ajuda professional.