Col·lapsats

Benvolguts lectors. Amb el rebrot de la segona fase de la pandèmia de la Covid-19 sembla que, metafòricament parlant, el món s’acabi. De fet, no sabem quant de temps li queda a aquest món, al planeta Terra, però sí que tenim tots els números per esdevenir, a més de la societat del malestar, la societat del col·lapse.

No hi ha dubte que ja molt abans de la pandèmia, els serveis bàsics imprescindibles funcionaven d’una manera molt deficient, però ara en aquest any 2020 tan punyent i salvatge s’ha posat completament de manifest que l’anomenat estat del benestar es tractava de, gairebé, un miratge; això no vol dir que la idea sigui molt bona i que la seva alternativa és la barbàrie més absoluta.

Cal tenir molt present que en l’actualitat en les anomenades societats democràtiques liberals s’està arribant al límit. Alguns argumenten que s’ha de mantenir l’estat social, però privatitzant gran part dels serveis, d’altres esmenten que això no es pot pagar i que, simplement, hem de tornar dos mil anys enrere. Hi ha uns tercers que esmenten que la tecnologia i la ciència econòmica ho solucionaran tot i el que cal és llençar la política a la paperera de la història. És clar, aquests darrers són fantàstics, perquè no diuen que una societat humana sense política i regulació seria, implicaria, quelcom molt dur i injust.

Tornant al nucli de la qüestió, la societat del col·lapse integral, com i per què hem arribat a aquest punt? Bé, hi ha una idea general que no es té en compte, principalment les grans empreses transnacionals: que les matèries primeres, començant pel petroli, mai s’exhaureixen. Això és completament fals. Per altra banda, el canvi climàtic i la manca de domini de la natura (els terratrèmols i les pandèmies) són elements que ens estan advertint que aquest capitalisme turbo salvatge de competència extrema, ens porta directament a la catàstrofe i en el camí, ens pot deixar molta guerra, destrucció i, sobretot pobresa. Aquest capitalisme, síntesi d’una ferotge especulació urbanística/immobiliària i profundament individualista ja està comprovat que ens porta a molts patiments i cap solució sostenible.

Precisament aquesta societat del col·lapse s’alimenta d’una informació manipulada (fake news), una mena d’anarquisme d’extrema dreta en el pla econòmic i un autoritarisme rampant en l’àmbit estrictament polític. I no oblidem que cada vegada que aquesta “contemporaneïtat postmoderna” aplica més dosis de mentida cínica i sofisticació amb peus de fang provoca més graus d’injustícia social i de felicitat humana. Molt de compte, lectors, que anem directe cap al col·lapse integral.