Han de córrer els diners

Que el Fons Monetari Internacional insti a no reduir despeses i a augmentar els impostos als més rics per pagar les xarxes de salut i de protecció social dins d’aquesta crisi que afecta de forma desproporcionada els sectors més vulnerables, representa un canvi dràstic respecte a la medicina austericida receptada durant la Gran Recessió i que alguns governs van aplicar amb entusiàstic fervor. Potser és que de tot se n’aprèn? O potser es tem una desestabilització incontrolable si es repeteixen les retallades que ens han portat un món més desigual, injust i insegur? Al nostre país abans de la pandèmia el 25,3% de la població ja estava en risc de pobresa o d’exclusió malgrat tenir feina i una formació de nivell mitjà o superior i el 49% presentava dificultats per arribar al final de mes, una situació que ha empitjorat. Per damunt del soroll partidista, hi ha qui fa propostes urgents d’estímuls a curt termini per impulsar la reactivació mentre no arribi el fons europeu. Mesures com apujar les rendes de les famílies amb més baixos ingressos perquè estirin del carro del consum i compensar temporalment els negocis viables que no poden obrir, entre d’altres. Ho trobaran molt ben explicat en el web del grup Economistas frente a la Crisis, que des del 2011 promou iniciatives favorables al benestar de les persones. Hi estiguin o no d’acord, els seus plantejaments són raonats i es poden debatre, res a veure amb l’estratègia del bloqueig tancat que l’extrema dreta (Abascal, Casado) apliquen en la seva obsessió de generar més patiment. Ni l’FMI s’escolten.