A la tres
Marge i dret a decidir
El virus s’expandeix més ràpid del que el controlem en una pandèmia, i en alguns cassos, a velocitat imprevisible. Després de la patacada de la primavera, vam aconseguir avançar la Covid a l’estiu, però l’excessiva mobilitat i el comportament social irresponsable sense distàncies ens ha dut altre cop a anar-hi “a rebuf”, definia encertadament el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. No podem permetre ara que el virus deixi de sentir el nostre alè a prop sense limitar-ne l’expansió amb mesures restrictives de l’activitat social, perquè l’escenari de llibertat de moviments i d’obstrucció de les limitacions –com fa Ayuso a Madrid– només ens conduirà al confinament total, vist que la majoria de la població som incapaços d’assumir què implica una pandèmia. El ministre Illa justificava el tancament de bars perquè el que necessitem és tenir “marge de reacció”.
Es tracta de disposar de capacitat per actuar en determinades zones amb confinaments perimetrals o cribratges o per decretar mesures més generals per a un territori. Tot i que els jutges i la seva arbitrarietat a l’hora de validar restriccions no hi ajuden –a Berlín també van anul·lar el tancament dels restaurants–, a l’Estat i Europa continuem patint el desgavell de mesures, prohibicions o recomanacions per quan es disparen els contagis (regions d’Itàlia han tancat escoles, toc de queda a França, bars a la Gran Bretanya i Catalunya, però no a Madrid, on malgrat el tancament perimetral hi surten AVE a vessar...
L’absència d’uns indicadors d’alarma consensuats, amb semàfors d’alerta sobre contagis, pacients a l’UCI, percentatge de positivitat dels PCR o altres paràmetres a partir dels quals s’implementarien determinades mesures, ha llastrat la gestió a la tardor, tan pendents dels protocols educatius com s’ha estat. D’aquí l’oportunitat del panell d’indicadors que el ministeri i les autonomies preparen. Disposar d’aquest semàfor de risc estatal, però també locals, agilitaria la gestió de la pandèmia, tot i que continuaríem anant darrere seu.