Primo de Rivera al Tribunal Suprem

“La dona està destinada a sotmetre’s al marit i a servir-lo.” No és la veu d’ultratomba de Pilar Primo de Rivera recitant el manual de la buena esposa, encara que si aixequés el cap s’enaltiria en veure que en ple segle XXI la Sección Femenina entra al Tribunal Suprem dels Estats Units a través de la catòlica i ultraconservadora jutgessa Barrett, líder de People of Prise, una jeràrquica i endogàmica comunitat religiosa que relega les creients a la sublim condició de handmaids (criades). Últimament, però, s’han relaxat una mica i ja no es deixen dominar com a esclaves, sinó tan sols com a companyes (!), potser per aparentar distància amb El conte de la criada, de Margaret Atwood, passat a sèrie televisiva. No ens ho podem agafar en broma, la reacció contra el feminisme està adoptant la capciosa forma d’un glamurós retorn al món rosa de la llar, dolça llar, on es cultiven homes feliços, manipulats i proveïdors de recursos. Recepta? Paciència, maquillatge, pastís de poma, obediència conjugal (ell sempre damunt), menjar pizza sense semblar lesbiana, l’amabilitat d’una formigueta graciosa i diligent i etc. D’on surt el nou catecisme? Del moviment TradWife (esposes tradicionals), patrocinat per l’extrema dreta, que copia idees i estil de la mística de la feminitat dels anys 50. I mentre elles alliçonen per les xarxes, la jutgessa Barret estudia l’abolició dels drets de les dones perquè, en el fons, i per més que dissimulin, “totes desitgen trobar a qui sotmetre’s”, ara sí que ho diu –deia– Pilar Primo de Rivera, convertida, ves per on, en referent global.