Anem a viure a Nova Zelanda?

Des d’un petit país la seva estrella brilla arreu del món. Jacinta Ardern, primera ministra de Nova Zelanda, revalida la confiança dels electors amb majoria absoluta. Mèrits? Eficient gestió de problemes greus (atemptat de Christchurch, erupció del volcà Whakkari, Covid-19) i lideratge col·laboratiu versus demonització de l’adversari; empatia i polítiques de cura de les persones versus insensibilitat de classe; honestedat i senzillesa versus grandiloqüències estèrils. No hi ha res perfecte, ja ho sabem, però tal com estan les coses, qui no aniria a viure a Nova Zelanda? Com estan les coses: enmig d’una forta crisi sanitària i econòmica que hauria de concitar consensos bàsics i punts de vista raonats per a fer-hi front, avui comença al Congrés dels Diputats l’evitable espectacle (ja m’agradaria dir-ne debat) de la moció de censura de la Ximple i Ominosa Veu a un govern que no accepta perquè la voluntat democràtica és quelcom aliè al seu ADN (i això ve d’antic). Es tracta de fer el número davant les càmeres per recrear, a base de testosterona desbocada, la més alta crispació possible que dona sentit a la seva existència. I la resta? Veurem! El PP té molt per tapar (escandalosa corrupció) imposant el relat dels fets alternatius que vol dir donant les culpes als altres. Els mitjans es dedicaran a valorar qui ha guanyat o perdut la batussa; anticipo qui en sortirà esquilat: nosaltres, la ciutadania, encara que no anem per llana, que prou feina tenim amb sostenir la vida, l’educació, la sanitat, el treball, l’habitatge... I Nova Zelanda als antípodes!