La venjança dels tresorers

L’Audiència de Barcelona va condemnar l’extresorer de CDC Daniel Osàcar a quatre anys i mig de presó pel cobrament de comissions il·legals que Ferrovial pagava a través del Palau de la Música a canvi d’obra pública. Alhora, CDC havia de tornar sis milions d’euros, ingressats entre el 1999 i el 2009. La comissió era del 4%. 2,5 per al partit i la resta, per a Millet i Montull. La sentència es va fer pública el 15 de gener del 2018.

Pocs mesos més tard, el 24 de maig, l’Audiencia Nacional va dictar la sentència de la primera etapa de la trama Gürtel. L’extresoser del PP Luis Bárcenas era condemnat a 33 anys de presó. El partit, considerat responsable civil a títol lucratiu per haver-se beneficiat de 245.000 euros entre el 1999 i el 2005, alhora que es certificava una caixa B, mig esmenada pel Suprem, perquè el judici encara s’ha de fer. Començarà al febrer, si Déu i la pandèmia volen.

Hi va haver un temps en què, com si fos el Cluedo, l’assassí era el tresorer. Ara, en la causa del 3% –i queda el cas Pujol–, Osàcar ha dit que no es pot imaginar que Artur Mas no en sabés res. Si el penediment és per poder tenir el tercer grau, només ho sap ell. De fet, ha canviat d’advocat, que ja no és Xavier Melero. I al PP tremolen per si Bárcenas explica qui era “M.Rajoy” quan la seva dona entrarà a presó un cop ratificada la condemna pel Suprem. Mas i Rajoy ja no manen, però aquesta història que en un partit el braç dret no sabia el que feia l’esquerre –o una cosa era la política i l’altra el finançament– era una aixecada de camisa que ja està bé que s’acabi pel bé de la democràcia i de la nostra salut mental.