Demanar hora

Els efectes del coronavirus són devastadors, en vides, salut, economia, cultura i tot el que hi vulguin afegir, i encara quedaran curts. No sé si estem en plena segona onada de la pandèmia o enmig d’una maregassa que no amaina. Encara que ja no fem projectes a curt termini, avui em mirava el calendari i m’he adonat que ja tenim les Fires de Sant Narcís a sobre. L’octubre és un mes que marca molt, i no per la Revolució Russa del 1917. Cent anys després dels bolxevics, els catalans, amb el referèndum de l’1 d’octubre, vam fer la nostra revolta. Aquell octubre del 2017 va començar amb eufòria, alegria i esperances –malgrat les garrotades–, però va acabar amb mig govern a l’exili. Dos anys més tard, les festes del 2019 van estar marcades per les massives marxes de la llibertat que van recórrer el país, i per les protestes per la ignominiosa sentència del procés que condemnava a cent anys de presó nou dels encausats. Les mobilitzacions en contra d’aquest judici polític també van afectar les Fires de Sant Narcís. L’Ajuntament de Girona va decidir que no se celebressin els concerts programats. Una decisió polèmica basada en l’informe de la policia local i els Mossos d’Esquadra, que ho desaconsellaven per motius de seguretat. Enguany, l’alcaldessa, Marta Madrenas, per segon any consecutiu, ens diu que tampoc hi haurà barraques, ni concerts, ni Fira de Mostres, com a mesures de seguretat per evitar contagis de coronavirus. Com deia al principi, els efectes assoladors de la Covid-19 ho trasbalsen tot. Fins i tot, la manera d’expressar-nos. Una cosa quotidiana com demanar hora, ja l’hem deixat de fer. No demanem hora per anar al metge, al taller, a la perruqueria, ni per a altres gestions i tràmits. Ara, vagis on vagis, toca la “cita prèvia”. Comerços, entitats, empreses en general i també les administracions catalanes han fet seva la “cita prèvia”. Al llarg de la meva vida, només demanava la “cita prèvia” per renovar-me el DNI, o fer alguna gestió a l’administració de l’Estat. Això era abans de la pandèmia. Avui, quan vull demanar hora i em trobo amb la “cita prèvia”, no sé si haig d’anar a la Policía Nacional a renovar-me el DNI o al CAP a fer-me una analítica. Ho he comentat a alguns col·legues, i em diuen que potser soc una mica torracollons, que la cosa de la “cita prèvia” és correcta, i no és nova al llenguatge. Què volen que els digui! M’hi resisteixo. A casa, encara som dels que demanem hora.