De reüll
Saturats
Cada vegada em trobo amb més gent que es diu cansada del que considera un excés d’informació sobre el coronavirus. Més que cansada. Estressada, saturada, desbordada per un torrent continu de dades sobre incidències, quarantenes, corbes que no hi ha manera d’aplanar... Tantes notícies sobre una epidèmia que ens ha canviat la vida i que continua plantant cara provoquen una barreja d’angoixa i impotència, de vegades difícil de suportar.
Vivim atrapats en una contradicció: busquem informació, en necessitem, però, alhora, no volem saber, sobretot si les notícies no són esperançadores. Entenc la queixa, però és fa difícil no parlar del que ara mateix capgira la vida de tot el planeta. Potser caldria, és cert, seleccionar més, ser més rigorosos i precisos en les informacions i no escampar un alarmisme innecessari. Potser, com a consumidors de mitjans, hauríem de seguir una recepta homeopàtica i administrar-nos només el que puguem assimilar sense deixar-hi la salut mental, o obrir-nos a altres àmbits, com la cultura, per exemple, que remou i consola alhora. Encara que, malauradament, parlem del que parlem –el Barça, les eleccions presidencials dels EUA, la moció de censura a Sánchez...–, el virus sempre acaba fent acte de presència.