La millor ajuda, la nostra

Als pobles on neva m’entendran de seguida; quan cau una nevada hi ha dos tipus de veïns: els que agafen la pala i treuen la neu del seu tros de vorera, i els que esperen que la brigada municipal hi vagi i s’indignen si, des de l’Ajuntament, els diuen que se l’han de treure ells. Les campanyes governamentals que s’adrecen a la ciutadania amb el missatge, més o menys explícit, del “depèn de tu” acostumen a rebre moltes crítiques. A mi, en canvi, em semblen bé. La idea de l’estat protector que ens ha de resoldre la vida perquè ja paguem impostos sempre m’ha fet sentir ciutadana passiva; prefereixo que m’interpel·lin com a ciutadana adulta que té una responsabilitat com a part d’un projecte col·lectiu.

Amb la pandèmia l’administració té tots els focus al damunt, tots li reclamem tot. És clar que els governants tenen la responsabilitat principal, però no l’única. El govern de la Generalitat ja fa el que pot amb els instruments que té (que no són gaires) i amb els recursos econòmics de què disposa (que són pocs). Aquesta setmana va aprovar la rebaixa del 50% del lloguer per als establiments de restauració afectats pel tancament. És suficient? No. Però no ens enganyem: la millor ajuda que poden rebre els bars i restaurants no és la de cap govern sinó la nostra, la dels clients.

De la mateixa manera que el nostre paper és clau per evitar la propagació del virus, també ho és per mantenir el teixit comercial de les nostres ciutats. Ho vam aprendre amb “Llibreries Obertes”; com a consumidors conscients podem ajudar un sector a resistir. I no costa tant: si solíem anar al restaurant un cop per setmana i ara aquest restaurant ofereix menjar per emportar-se, fem-los la comanda igualment. Recollim aquell cafè al bar de sempre encara que sigui per prendre’l a peu dret. Si ens ho podem permetre, no retallem la nostra despesa habitual als bars, i restaurants i als comerços que donen vida a les nostres ciutats. Agafem la pala i no esperem que el “pare estat” ens tregui de l’atzucac.