Les promeses de Sánchez

És molt bo, Pedro Sánchez. No deu pas ser el primer cop que ho reconec públicament. Ahir va convocar una nova conferència de presidents i els va anunciar –tatxín, tatxín– que les comunitats autònomes podran gestionar (podrem, vaja, que encara ho som) més del 50% dels projectes de recuperació que vindran dels fons europeus. Fantàstic. Que contents que estem! I com que a la reunió hi havia la presidenta de la Comissió Europea, l’Ursula von der Leyen, que va dir que això podria ser demà mateix, encara ho estem més! Ja en parlarem, de com acabarà tot plegat, però no se’n oblidin, que es tracta de 27.000 milions ja disponibles en ajudes (del total de 140.000 milions que han d’arribar a Espanya) i que –ai, las– el president Sánchez ja va deixar clar que van lligats als pressupostos de l’Estat que, quina casualitat, avui mateix presentaran ell i els seus socis de govern. És la “cogobernanza”, que diuen ells. La meitat de l’avançament de les ajudes te les gestiono jo, i la resta us les deixem gestionar a les comunitats autònomes comptant, és clar, que ara ens aprovareu no només els pressupostos sinó el decret d’alarma i el que faci falta. Se’n sortirà. Si se’n va sortir en la investidura, per què no se n’ha de sortir ara, que estem en plena pandèmia i qualsevol es posa a discutir segons què. És hàbil, Sánchez. Saben com en diuen els diaris unionistes de la trobada de presidents que va fer ahir? El “foro de diálogo autonómico”. Genuflexió! La mesa de diàleg s’ha reunit només un cop des de la investidura –potser ni vostès ja no se’n recorden, que havia de ser mensual– i ara ens l’han canviat pel “foro de diálogo autonómico”. Chapeau! Li aprovaran els pressupostos, el decret d’alarma i el que faci falta, a aquest home. I encara l’aplaudirem. Saben què va dir fa quinze dies? Que gràcies als fons europeus preveu que en els propers anys es puguin crear 800.000 llocs de treball! Com els de Felipe González en la campanya del 1982! Se’n recorden? I se’n recorden, sobretot, de com van acabar? Ves que no ens passi com amb la mesa de diàleg i ens falli la memòria!