Coordinin-se, si us plau!

No sé si és demanar gaire. Però seria molt complicat que el govern (el nostre sobretot, però posats a fer també el del costat) ens donessin poques instruccions i clares? No els demano gaire res més, perquè tots som conscients que la situació és molt complicada i que allò que ara és vàlid potser no ho serà d’aquí a uns dies. Però és molt complicat que el govern transmeti autoritat i credibilitat –que és el que hauria de transmetre– si cada dia hem d’estar interpretant què ha volgut dir l’un i què ha volgut dir l’altre. Prou estranyes, complicades d’entendre i aparentment contradictòries que són algunes de les mesures anunciades (sentia ahir no sé qui d’una universitat que es lamentava que els alumnes puguin anar al cinema o al teatre i no els deixin fer classes presencials), si nosaltres hem d’anar al darrere amb un manual per interpretar què han volgut dir quan diuen allò que “el tema no és encara sobre la taula” (i sempre hi acaba estant), encara ens farem un embolic. Em poso a la pell del restaurador que ha sentit un dia un conseller dient que el toc de queda nocturn potser li permetrà obrir el negoci durant el dia, i l’endemà sentint-ne un altre dient-li el contrari, que potser fins i tot l’haurà de mantenir tancat encara més dies, i, francament, entenc que vagi perdut. I si una empresa que pot fer teletreball i no el fa és sancionable, o ho és o no ho és. O és recomanable, com diu un, o és sancionable, com diu l’altre. Ja és prou complicat d’entendre que un dia l’estat d’alarma no sigui necessari i que l’endemà sigui imprescindible, perquè hi anem afegint la interpretació de cadascú. I els en posaria uns quants més, d’exemples. Ja ho sabem, que no hem de descartar res (ara és la frase de moda), i ja ens ho veiem a venir, que acabarem de nou tots confinats, però una mica més de coordinació no ens faria cap mal. I si a més a més han d’aprofitar per anar-se passant factura (veladament o no) entre els socis de govern, la cosa es complica encara més. Jo ja els entenc, ho he dit al principi, que tot és molt complicat. Però poques instruccions (o moltes, les que calguin), però clares.