Raça humana
Els hospitals no són per als metges
Com que ja vam entendre que els aeroports no estan fets per als avions, ara tampoc ens costarà admetre que els hospitals no són per als metges. L’aeroport: el de Castelló, de l’abuelito Carlos Fabra, president de la Diputació. 150 milions, una instal·lació privada i una empresa pública que n’assumeix les pèrdues, inaugurat el 2011 sense permisos i amb 2.000 jubilats transportats en busos (un clàssic), i beneït per la cúria local (un altre, en algunes famílies). Pensat sobretot per a la gent: “Qualsevol que ho desitgi pot passejar per les pistes d’aterratge i això no seria possible si hi hagués trànsit aeri.” Oh, i tant, quina il·lusió! Molt considerat, aquest “ciutadà exemplar” (Rajoy dixit) que va acabar a la presó i que torna a ser investigat per suborn a funcionari, tràfic d’influències i alçament de béns. L’hospital: el de les pandèmies de Díaz Ayuso, una proesa que sorprendrà el món. 51 milions gastats, 1.000 llits, dissabte estarà acabat i “no hi faltarà res”! Res? I els metges, on són? Ui, aquests detalls no es pregunten, que a la presidenta d’una comunitat autònoma no li pertoca estar al cas de la lletra menuda, fuig d’estudi ben ofesa. La resposta: s’agafarà personal de la resta de centres, on ja en falten; els recursos són per aixecar edificis, no per contractar sanitaris, obrir plantes tancades i atendre pacients no-Covid, per exemple. Un altre cop el rajol s’imposa per sobre de la necessitat real. Mentre l’ínclita mandatària es prepara per a la foto, nosaltres, sempre tan desconfiats i desagraïts, rumiem en quines mans estaran els diners europeus. La festa continua.