Per molts anys i al carrer

El 29 de setembre en Bilal va complir 18 anys: motxilla i al carrer. Segons l’equip educatiu el seu comportament no era l’adequat i no es podia quedar al pis. Ha estat tutelat per la Generalitat des del 2017, quan se la va jugar al mar per fer-se gran en un lloc amb futur. Però res no està sortint com havia pensat. El 29 de setembre, un cop expulsat no sabia on anar i Karim Sabni, de Girona Acull, li va oferir casa seva mentre iniciava gestions. Els responsables del lloc on s’estava li van comunicar que havien passat el cas a les dinamitzadores cíviques; ell els va recriminar que no haguessin allargat la seva estada; li van contestar que el jove no s’havia adaptat; els va recordar que segueix una pauta psiquiàtrica; van reiterar que no hi podien fer res més. Llavors en Karim va parlar amb les dinamitzadores. Li van explicar que havien mogut cel i terra per evitar que en Bilal quedés en situació de sensellarisme, que van pensar en un recurs idoni per a algú com ell que estava en seguiment al centre de salut mental infantil i juvenil, però no va ser acceptat i tampoc van trobar on allotjar-lo. Ara en Bilal s’està buscant la vida tot sol, amb la salut delicada i sense expectatives; què li passarà? En Karim lamenta que la seva història sigui representativa d’una realitat massa freqüent i recorda el que li va dir uns mesos enrere un altre noi: “No tinc por del carrer, em fa por el que el carrer faci de mi, el que hagi de fer per sobreviure.” Cap proposta? Karim: Parar la sagnia de les expulsions, no tolerar les males praxis i millorar el sistema d’acollida i inserció dels menors no acompanyats.