Compte amb la pandèmia oculta

Sota la pandèmia, la pandèmia: la de l’extrema dreta atacant els drets de les dones, en concret el de l’avortament, que encara hi ha qui pensa (o fa creure que pensa) que es tracta del caprici d’unes inconscients jugant amb la vida. No m’ho invento, així ho interpreta el govern ultracatòlic i ultrareaccionari de Polònia, que el dijous 22 d’octubre va aconseguir via tribunals el que fins i tot el seu Parlament li havia negat: que la interrupció de l’embaràs per malformació o malaltia irreversible del fetus sigui inconstitucional. Terrorífica, hipòcrita i classista sentència: qui disposi de recursos accedirà a clíniques a l’estranger; qui no, es posarà en perill en la clandestinitat. Paraules de Krystyna Kacpura, directora de la Federació de Dones i Planificació Familiar: “Ens neguen els drets humans més bàsics, ens tracten com a incubadores, no podem decidir sobre els nostres cossos ni les nostres vides, pretenen tancar-nos a casa, excloure’ns de la vida política i professional i fer de Polònia capdavantera per a la recuperació dels valors tradicionals.” Tremolem totes, més ben dit, activem-nos perquè l’ofensiva és global: la casualitat ha volgut que també el 22 d’octubre se signés l’anomenada Declaració de Consens de Ginebra sota el patrocini dels Estats Units, el Brasil, Egipte, Indonèsia, Polònia, Hongria, Uganda i l’Aràbia Saudita. En què s’han posat d’acord? En promoure la idea que la defensa de la igualtat i la salut de les dones passa per negar el dret a l’avortament. Per ara s’hi han apuntat 32 països. A recés de la pandèmia avança la pandèmia que no es veu.