Noam Chomsky i la guerra civil

Va publicar el seu primer assaig als onze anys a la revista de l’escola, impressionat per la caiguda de Barcelona davant les tropes franquistes i l’ascens del feixisme a Europa, i ara que en té 91 ha coimpulsat la creació de la Internacional Progressista, una alternativa mobilitzadora d’activistes, sindicats, associacions, moviments socials i partits per defensar en un àmbit mundial la democràcia, la igualtat, la solidaritat i la natura davant la forta envestida de la Internacional Reaccionària liderada per la Casa Blanca i els seus satèl·lits ideològics (el Brasil, Hongria, Egipte, l’Índia, Israel, els països del Golf...). No se li pot negar coherència i un encomiable coratge polític, al fundador de la lingüística contemporània Noam Chomsky (Filadèlfia 1928), un dels pensadors més rellevants dels segles XX i XXI, consciència crítica dels Estats Units i fustigador intel·lectual –també al carrer– contra les injustícies i la destrucció que provoca el sistema capitalista més desbocat i criminal. Amb ell ens en anem al gran dia de demà, quan tota la humanitat hauria d’estar convocada a les urnes atès el que ens hi juguem encara que no votem. I del primer que adverteix Chomsky és del risc imminent de guerra civil si Trump no guanya les eleccions perquè ha preparat els seus seguidors per no acceptar un resultat desfavorable i enfrontar-s’hi amb les armes. Esperem que s’equivoqui, que hi hagi transició i que sigui pacífica, que no li calgui actualitzar aquell primer treball inspirat en una experiència que a nosaltres ens va oprimir durant dècades i que a ell li va obrir els ulls. Demà, segona part.