Messiànica

Excusi el lector la doble frivolitat, d’un cantó pel tema i, de l’altre, per l’ús de l’adjectiu que, adaptat amb una mica de trampa, tant pot referir-se al futbolista Messi com pot al·ludir al que han esperat d’ell tants i tants culés: que els portés a bon port. La veritat és que en els seus primers temps a can Barça ho va fer. Llavors, a més, se’l trobava modest i assenyat, sobretot si se’l comparava amb el Cristiano Ronaldo del Madrid, que era l’antítesi. Però han anat passant anys –alguns d’èxits i triomfs futbolístics inoblidables– fins a arribar al desastre de la temporada passada a totes les competicions, especialment a la Champions, on els alemanys ens van clavar un 2 a 8 que va fer història. Em van sorprendre els comentaris posteriors de Messi criticant l’equip, la falta de qualitat, la irresponsabilitat dels directius… Per què no ho feia abans? Semblava que em trobava en una escola on el mestre, després d’alguna malifeta, renya els alumnes i n’hi ha un que diu: “Jo no hi era!” Perquè, és clar, el dia del 2 a 8 el Leo també jugava i no és que s’hi escarrassés massa, com fa sovint quan van mal dades. Tot i les seves genialitats, que cal reconèixer, també hi ha partits on s’esperava la seva contribució decisiva i s’ha limitat a passejar pel camp. L’enrabiada d’haver encaixat els vuit gols el va portar a demanar el divorci. Volia marxar del Barça. La documentació legal ho ha impedit, però tot apunta al comiat així que acabi el compromís (sense que el Barça en tregui ni un euro, ara). A mi em sembla que l’han mal aconsellat. I algú li hauria de fer reconèixer que ell també s’ha fet gran, no és el que era –perd moltes pilotes, no ensopega la porteria, no fa les assistències tan precises, els adversaris ja li han pres la mida– i s’ha de ser modest i acceptar-ho. I tornar a la normalitat. Però Messi ara ja no és el jugador senzill del començament. Em vaig fixar en un detall en un partit recent. Després que Ansu Fati marqués dos gols i provoqués un penal, era fàcil deixar que tirés la falta ell mateix i aconseguís un hat trick que hauria recordat tota la vida. Doncs, no. Messi el va tirar ell i es va apuntar el gol al seu compte. El noi comença a perdre les maneres senyorívoles. No sé què veurem els propers mesos. Tant en el cas de Messi com en el d’altres jugadors, m’agradaria veure’ls parlar amb els peus –jugant bé i marcant– en comptes de fer manifestacions verbals, tot i que, dit sigui de passada, parlar tampoc és que sigui el fort del jugador anomenat “galàctic!”. Ni d’ell ni de gaires altres.