A la tres
Qui estima Joan Carles I?
En un ple extraordinari, el 27 d’agost passat, un cop el rei emèrit, Joan Carles I, ja havia fugit de l’Estat espanyol per evitar una possible actuació judicial contra ell, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, a proposta dels grups d’ERC i Junts per Catalunya (JxCat), treure-li la medalla d’or de la ciutat que se li havia concedit “per la seva contribució” a la celebració, a la capital catalana, dels Jocs Olímpics del 1992. El 19 d’octubre passat, la comissió de Presidència de l’Ajuntament va iniciar els tràmits perquè el ple del dia 30, divendres passat, aprovés definitivament aquesta retirada. A l’agost, quan els regidors de Barcelona en Comú es van abstenir perquè la proposta d’ERC i JxCat incloïa una reprovació al govern espanyol per haver organitzat la fugida de l’emèrit al Emirats Àrabs Units, el subgrup de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, escindit de Ciutadans, amb qui va concórrer a les municipals, no va ni participar en la votació que els independentistes van guanyar per un ajustat 15 a 14. Vaja, que molt gesticular però poca feina efectiva, ja que els vots del seu grup, dos, haurien fet canviar el resultat. Va preferir assistir a un acte a França
La proposta que demanava la retirada de la medalla d’or, ja consumada, feia esment a la cacera d’elefants del 2012, la renúncia del seu fill, Felip VI, a l’herència del pare, i la fugida del rei emèrit a un país amb un règim totalitari on es practica, segons diferents informes internacionals, la reclusió arbitrària, la tortura, la desaparició forçada de persones i amb una legislació que discrimina les dones i criminalitza l’homosexualitat. Ara podríem sumar a aquest historial el presumpte ús de targetes opaques que, des d’ahir, ja investiga el Tribunal Suprem (això d’investiga és un dir, ja m’entenen).
Curiosament, entre l’aprovació inicial de l’agost i la definitiva de divendres, l’Ajuntament va fer saber a la Casa del Rei que hi podia presentar esmenes. Ni cas. Ni la mateixa Casa del Rei va considerar necessari defensar Joan Carles I. Com Valls havia considerat, a l’agost, que no calia salvar-lo amb el seu vot.