opinió
Xavier Torrens
Viena i l’odi a Occident
Viena ha patit un greu atemptat gihadista als voltants de la seva sinagoga principal, un parell de restaurants, un centre de la comunitat jueva i d’altres indrets. L’atacant islamista radical abatut per la policia anava metrallant a tot ésser humà que veia pels carrers cèntrics de la capital d’Àustria. Salta a la vista la conseqüència: persones mortes i ferides hospitalitzades. Però en sabem la causa? Esbrinem-la.
Els extremistes tenen idees imbricades en el fanatisme. Aquestes idees conformen una ideologia política, no cal ni de bon tros que esdevinguin una doctrina. El seu relat és tot un discurs d’odi sostingut amb prejudicis contra determinats col·lectius humans que estigmatitzen. Els prejudicis de l’extremista són la seva font de motivació psicològica. Li generen emocions. Ho vehicula mitjançant una narrativa que li fa sentir un sentiment de pertinença a un grup, sanguinari i assassí per a nosaltres, que els veiem com a extremistes, però virtuós i alliberador per a ells, que es perceben com a màrtirs.
Així analitzem els individus d’extrema dreta. Terroristes d’ultradreta com l’atacant de dues mesquites neozelandeses a Christchurch el 2019, el supremacista blanc Brenton Tarrant. O el doble atemptat terrorista de l’home blanc, alt i ros Anders Behring Breivik, neofeixista racista, en el tiroteig d’un campament juvenil del Partit Laborista de Noruega a l’illa d’Utöya i l’explosió d’una bomba a Oslo el 2011. O l’atemptat islamòfob d’Alexandre Bissonnette, autor de la massacre en una mesquita el 2017 al Quebec. Un altre terrorista nacionalista blanc és Tobias Rathjen, que ha assassinat en uns bars de menjar oriental, a Hanau, Alemanya, el 2020.
Ningú busca la causa real dels atemptats terroristes d’extrema dreta en la pobresa, les desigualtats socials, el baix nivell educatiu, l’opressió, el colonialisme o les guerres. Es té clar que la causa és el discurs d’odi supremacista blanc. Doncs bé, ara analitzem els atemptats ocorreguts les darreres setmanes a Europa.
A Viena, el terrorista abatut és un jove de 20 anys, austríac d’origen albanès, de pares de Macedònia del Nord, emmirallat amb Daesh o Estat Islàmic. El terrorista que al nord-oest de París va decapitar un professor d’història d’un institut francès era un jove de 18 anys nascut a Moscou d’origen txetxè. El terrorista gihadista que va matar feligresos catòlics, un d’ells també degollat, de la basílica de Notre Dame de Niça era un jove tunisià de 21 anys. Prop de l’antiga seu del setmanari Charlie Hebdo, el terrorista gihadista que va atacar uns productors de televisió, era un jove pakistanès de 25 anys. Adonem-nos-en! ¿Què tenen en comú aquests terroristes d’origen nacionals diferents: albanès, txetxè, tunisià i pakistanès?
Tots ells tenen diferències: diversos nivells de vida, distints nivells educatius, variats orígens nacionals. Però què tenen en comú? Una semblança és la franja d’edat de l’adolescència i postadolescència. Tenen 18, 20, 21 i 25 anys. Aquest factor explica una etapa del cicle de vida amb una major probabilitat d’exaltació emocional. És el moment de la vida en què el sentiment de pertinença es reconstrueix. La identitat trontolla i pot refermar-se amb algun factor que faciliti seguretat personal. La franja d’edat és un facilitador, però no n’és la causa.
Quin és el seu mínim comú denominador? Doncs tots ells tenen com a vincle la ideologia islamista radical, vertebrada per un discurs d’odi antioccidental i antisemita, reblat per misogínia, LGTBI-fòbia i altres prejudicis. La ideologia extremista és la causa autèntica dels atacs islamistes radicals.
L’atemptat gihadista a Viena és l’evidència del discurs d’odi com a causa. És dur admetre-ho, sí, és clar, però ens cal acceptar que l’odi forma part de la naturalesa humana dels terroristes. El discurs d’odi transmet el menyspreu cap a d’altres col·lectius humans. Així neix la voluntat de matar. L’extremisme violent neix de la radicalització cognitiva. Això ha passat a Viena i a tot arreu on hi ha atemptats gihadistes.