A cegues

En el moment d’escriure això, encara no se sabia segur qui havia guanyat les eleccions als EUA, però sí que se sabia de sobres quin era el candidat preferit del Kremlin: durant la campanya electoral del 2016, 126 milions de nord-americans van veure material a Facebook que havia estat generat per la mal anomenada Internet Research Agency (IRA), ubicada a Sant Petersburg, els agents de la qual, fent-se passar per ciutadans americans, van crear centenars de comptes falsos a les xarxes socials. Així mateix, tot de grups nous hi van aparèixer amb noms com ara Blacktivist, Fronteres Segures o Musulmans Units d’Amèrica (molts amb revistes digitals pròpies), que van acabar sent seguits per centenars de milers de nord-americans entabanats. L’IRA va complementar aquests trucs amb el muntatge de manifestacions contraprogramades (per exemple, a Houston la policia va haver de separar un grup anomenat Salvem l’Islam d’un altre dit Acabem la Islamització de Texas, tots dos organitzats pels russos). L’objectiu de Putin, és clar, era dividir la societat americana i així afeblir el país sencer. El que no hauria pogut imaginar aleshores era que el seu candidat preferit li acabaria rematant la feina d’una manera tan magistral, sense que ell, Putin, hagués de desembutxacar ni un ruble més. El dia 3 de novembre, devia tenir els dits encreuats perquè tot plegat li continués sortint de franc durant quatre anys més. Però fins i tot en el cas que això no hagi passat, el caos postelectoral que ha convertit els EUA en la riota del món bé devia haver merescut si més no un brindis amb vodka del bo.