Els Franco fan mudança

Divendres es van disparar les alarmes: els Franco estaven en plena operació de mudança del Pazo de Meirás, traient de l’emblemàtic edifici béns de gran valor econòmic i patrimonial: quadres, tapissos, talles i llibres de la biblioteca d’Emilia Pardo Bazán. La història és coneguda: el 38 la propietat va ser regalada al dictador com a casa d’estiueig i es va condicionar a través de donacions i treballs forçats. Tot s’ho mereixia el Caudillo de España por la gracia de Dios, especialment el diner públic. Durant els inacabables anys de règim, la Collares hi va afegir una bona pila de peces històriques espoliades de tots els racons de Galícia, de manera que això permet dir ara als hereters de la nefasta nissaga que dins de l’immoble hi ha una quantitat tan ingent d’objectes personals que necessiten uns cinquanta camions per transportar-los a lloc segur abans que el 10 de desembre entreguin les claus a l’Estat per ordre judicial. Objectes tan personals com les estàtues d’Abraham i Isaac que formaven part del pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago, per exemple. Mala gent que pretenen continuar un pillatge tacat de sang. Recordem el seu avantpassat amb paraules de l’escriptor Xosé Luis Santos Cabanas, molt actiu en el moviment per la recuperació de la memòria segrestada: “Primeiro matáronlle o seu fillo máis vello. Fusilárano en Boisaca, a el e mais a outros dous homes, despois dun xuízo que acusaba de rebelión a quen defendía o Goberno constituído” (llibre É todo conto?). Del besavi als besnets, no estan fets per acceptar la democràcia.