Per raó d’estat

“Un dia, generalment de matinada, la policia va trucar a les seves portes. Els van arrencar de l’anonimat i els van vincular a una de les acusacions més greus del Codi Penal: terrorisme.” A partir d’aquest inici de relat, la periodista Sara González exposa en el llibre Per raó d’estat (Ara Llibres) la cara més crua, dolorosa i salvatge que han viscut algunes persones –activistes vinculats a l’independentisme i a altres moviments de diferent naturalesa que fins aleshores eren anònims–, que han estat portats davant l’Audiencia Nacional sota l’acusació de terrorisme. Els dona veu perquè expliquin com han viscut l’horror d’un Estat que té “grans dificultats per pair el que s’entén com a dissidència”. Tant hi fa que després el procediment que els ha dut fins allà hagi quedat en no res o en poc. La violenta maquinària institucional els ha trinxat. Sara González recull en aquest llibre –que tot just dilluns es va posar a la venda, amb pròleg de David Fernàndez–, els testimonis de l’activista dels CDR Tamara Carrasco, de qui va ser director del diari Egunkaria Martxelo Otamendi, del jove d’Altsasu Iñaki Abad, de l’anarquista Juan Manuel Bustamante, del titellaire Alfonzo Lázaro i del veí d’Olot d’origen algerià Smail Boudjelthia. I també de “dues víctimes de l’anomenada policia patriòtica”, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i el líder de Podem, Pablo Iglésias. El testimoni de totes aquelles persones a les quals d’un dia per l’altre els va caure l’acusació de terrorisme és colpidor. No són ni les primeres, ni les úniques ni les últimes, perquè tenim clar que la xemeneia de l’Estat és plena d’estalzí i la guerra bruta contra la dissidència va per llarg. El relat d’aquests testimonis de tot el que van viure des del moment en què van ser detinguts a casa seva ens estampa a la cara com n’és de brut “l’entramat polític, policial, mediàtic i judicial”. Aquest és el nostre sistema.