Patrimoni de dol

El Museu de Lleida està de dol. Aquesta setmana han mort dos referents de compromís amb el seu patrimoni fins a les últimes conseqüències, amb un gran desgast personal. En el cas de Francesc Xavier Ciuraneta, inclosa la salut. Ciuraneta va ser el bisbe de Lleida que va desafiar la cúspide de la jerarquia eclesiàstica per defensar la propietat catalana dels béns de les parròquies de la Franja. A diferència dels seus predecessors i d’alguns dels seus successors, no es va agenollar davant dels seus superiors de Roma i va desobeir-los quan li van exigir que lliurés les obres al bisbe de Barbastre, Juan José Omella, avui, ves quines coses, cardenal i arquebisbe de Barcelona. Les pressions que va rebre pel fet de ser ferm en les seves idees són inimaginables en clau de moral cristiana (i d’ètica, religió al marge). A ell també li hem d’agrair que obrís als investigadors els arxius que custodien la documentació que prova que la disputa per aquest art de frontera és un estratagema polític. Ningú va robar res. Mossèn Jesús Tarragona, l’altra pèrdua, deixa un altre llegat que si entrem en el túnel del temps ens porta a la restitució de les obres artístiques salvades just després de la Guerra Civil i va avançant fins a la inauguració del Museu de Lleida, el 2007. De dol hi estan tots els que estimen el patrimoni.