Analfabets al poder!

Miguel Boyer –exministre d'Economia socialista i membre de l'elit pensadora de la FAES del PP, més conegut per ser l'home d'Isabel Preysler– va dir la setmana passada que si es continuen abaixant els sous dels ministres i altres alts càrrecs de l'administració es provocarà que aquests llocs de responsabilitat només siguin ocupats per analfabets. Aquesta afirmació és una bajanada per almenys tres raons:

–Primera. Per molt que abaixessin les retribucions dels alts càrrecs governamentals, continuaria havent-hi molts assalariats que cobrarien molt menys, i no només els sense estudis o els que tenen estudis primaris sinó molts amb carreres universitàries complementades amb màsters cursats en espera de trobar feina.

–Segona. La nòmina no és, ni de bon tros, el que decideix un candidat a ministre a acceptar o rebutjar l'oferta. L'eròtica del poder compta molt més (el gust d'expropiar Rumasa, com va poder fer Boyer, no té preu), i en tot cas pagaria la pena ser ministre de franc per les portes que t'obrirà quan pleguis: presidència del Banc Exterior i Cartera Central, vicepresidència de FCC, presidència de CLH, consell d'administració de la immobiliària Reyal Urbis... Un ministre no va a parar a l'atur, i per això aquest pot dir alegrement que la despesa per ajudar els desocupats és insostenible.

–Tercera. Boyer parla d'un hipotètic govern d'analfabets com si hagués de ser una gran calamitat, cosa que fa riure veient el caos econòmic en el qual estem immersos malgrat que les grans decisions del sector privat i del sector públic les prenen personatges carregats de llicenciatures i doctorats amb honoris causa o sense, que no paren de citar-se en cimeres mundials per intentar entendre la gran empastifada que han creat.