El porno dels nens i del jutge

Ho explica un adolescent: el porno no es busca, el porno es troba... I molt fàcilment, com adverteixen diversos estudis sobre la construcció de la sexualitat en aquesta mal·leable etapa de la vida. En concret, un informe recent del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i del Col·legi Oficial de Psicologia constata que les webs de vídeos pornogràfics no compten amb cap sistema efectiu per verificar l’edat de la persona que hi entra, i a la vegada alerta sobre els continguts denigrants que hi proliferen: la majoria es classifiquen per “violación”, “violación en grupo”, “forced gang bang”, “abused” o “forced”; s’anuncien amb lemes com “maltrato, violencia y rotura de agujeros”, “abusada por dos amigos mientras duerme”, “mujer abusada en público, parece que le gusta”, “la violación le sienta bien”..., i incorporen les més ordinàries expressions vexatòries per a les dones que no repetirem. Es tracta d’un greu problema que atempta contra els drets de la infància, ja que normalitza un patró sexista valent-se de la seva immaduresa i estimula conductes agressives i abusos. Com pot establir relacions saludables i lliures qui ha après que el plaer de les dones rau en el seu patiment? Que els agrada que els facin mal? Cal mesures eficaces de regulació i d’accés a aquests productes i aprofundir en l’educació afectiva i sexual en igualtat de gènere. A molts nivells, perquè com hem d’interpretar que un jutge absolgui un acusat de violació amb l’argument que ella –menor en el moment dels fets– accepta relacions possessives i dominants? Potser també s’instrueix en la pornografia?