Desconfiança, l’anticòs natural

Sembla que, després de gairebé un any de viure assetjats pel virus, ja tenim més a prop la vacuna de la Covid-19. L’anunci dels laboratoris Pfizer-BioNTech i Moderna que disposen d’una solució amb més del 90% d’efectivitat ha injectat optimisme als mercats i ha fet créixer l’esperança que, per fi, puguem deixar enrere les restriccions i recuperar l’activitat social i econòmica. Però, com tantes coses a la vida, no tot és tan senzill. A la cautela dels científics, que s’esperen a tenir les dades completes dels assajos clínics per cantar victòria, s’hi afegeixen avisos com els de l’Organització Mundial de la Salut instant a moderar l’eufòria. Però, més que dels experts, diria que la prevenció ve de molta gent que s’ha tornat més recelosa en el transcurs de la pandèmia. No són obscurantistes, ni militants antivacunes, ni negacionistes, ni conspiracionistes. Són gent amb els anticossos naturals de la desconfiança contra tot el que ve “de dalt” i que la gestió erràtica de la crisi ha tornat encara més escèptica. Diuen que les vacunes més avançades estan ja en la fase tres de desenvolupament. No sabem quant es tardarà a completar el procés, però el que sí que sembla clar és que, quan la tinguem ja disponible, no haurem arribat al final del camí. Faltarà la fase quatre: convèncer la població perquè se la posi.