El mirall, cap per avall

Ara que Trump s’està acostant a la seva última piulada presidencial, confesso que trobaré a faltar la simetria perfecta de les seves mentides. Diu que ha fet més pels afroamericans que Lincoln, alhora que tres vegades més negres han mort de la Covid-19 que els seus compatriotes blancs (mentrestant, Trump no ha assistit a les reunions del task force anti-Covid des de fa 6 mesos). Diu que està a favor de la llei i l’ordre tot i haver facilitat escenes de caos en desenes de ciutats, tot autoritzant les forces federals a segrestar manifestants en ple carrer. I diu que les eleccions són fraudulentes, però era un senador pro-Trump el que fa poc va demanar que s’anul·lessin tots els vots per correu a Geòrgia. Ara bé, a Espanya passa tres quarts del mateix: un jutge del TC ha qualificat l’1-O de “cop d’estat” tot i que un cop d’estat involucra l’ús de la violència per part d’unes forces armades per fer caure un govern legal, que és exactament el que Madrid va fer fa tres anys; el PP i Cs acusen els partits independentistes de “dividir Catalunya” tot i que qui va intentar fer-ho de debò –a través d’un discurs grunyidor– va ser el rei d’Espanya; l’Estat acusa centenars de funcionaris catalans de malversació alhora que allotja el malversador per excel·lència en un hotel de luxe als EAU, i també acusa diversos talladors d’autopistes de terrorisme tot i que –fins que no s’aclareixi la relació del CNI amb Es-Satty– és possible que el terrorista autèntic sigui l’Estat mateix. La diferència amb els EUA és que no podem fer fora tots aquests mentiders simètrics tot votant. A menys que...