Sánchez ‘vs.’ PSOE

Se’n sortiran? En tinc molts dubtes (i algunes proves d’incompliments reiterats), però és evident que l’aposta de Pedro Sánchez i d’ERC no és una aposta menor. Se la juguen. Entendrà l’electorat socialista el que està fent Sánchez? Entendrà el món republicà i l’independentisme el que està fent ERC? Ho veurem amb el temps. De moment, el que em sembla evident (i més tornant a sentir ahir Felipe González, quin cansament!) és el que ja intuíem i sabíem, i és que una cosa és el PSOE i l’altra Pedro Sánchez. Això ja ho va experimentar ell en pròpia pell aquell octubre del 2016 quan va haver de dimitir com a secretari general del PSOE i, pocs dies després, fins i tot de diputat. L’altre dia sentíem Alfonso Guerra parlant del “trastornado Puigdemont” i dient que un pacte de pressupostos amb Podemos, Bildu i ERC “no es una tarea digamos democrática”. Ahir sentíem González, aquell senyor que dels GAL no en parla, dient que no el farien callar (cosa que em sembla fantàstica, perquè cada cop que obre la boca es retrata) i declarant-se horroritzat pels pactes de Sánchez. I ja ens podem imaginar el que deuen pensar tots aquells barons del PSOE que en un moment determinat van defenestrar Sánchez. Per això intueixo que al govern espanyol hi ha en aquests moments tres socis, i no dos: Sánchez, el PSOE i Podemos. Veurem qui se’n surt. I quants compromisos (que suposo que ell se’ls creu de veritat) serà capaç de complir (els recordo allò que l’Estat no ha executat mai gaire més del seixanta per cent de les inversions pressupostades?). I veurem també el recorregut de l’aposta d’ERC, que de tenir pressa per a la independència (“155 monedas de plata”, deia l’ara negociador amb el PSOE Gabriel Rufián quan se’ls demanava no córrer tant) ara ha passat a receptar-nos paciència més que independència i a creure que amb l’Estat d’on volem marxar encara hi ha alguna cosa a fer. Sánchez els ha promès que ara tot serà diferent. Ara sí. I tots plegats s’han proposat, ara sí, canviar l’Estat. Fins i tot Bildu. Es veu que hi creuen. Ànims, doncs.