L'«informe Conca»

La decebedora sentència de l'Estatut va fer ombra a l'interessant diagnòstic del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) sobre l'estat de salut de la cultura a Catalunya. És la primera vegada que es va tan a fons en un informe qualificat i prou independent. La cultura mai no va ser una prioritat en els diferents governs de CiU, llevat del lloable intent de Joan Rigol per dur a terme un pacte cultural que va ser dinamitat per totes bandes. Es van construir infraestructures (alguna massa faraònica, com el Teatre Nacional) i la descentralització només era de paraula, ja que els delegats territorials no tenien, ni tampoc tenen, poder de decisió. De fet, una de les grans mancances denunciades pel Conca en el camp cultural són els grans desequilibris territorials que deixen part del país sota mínims. Només salven el bon desplegament de biblioteques, en uns temps que els llibres ja comencen a estar considerats com antigalles si ens refiem dels plans d'Educació. El Consell destaca que Catalunya és un país que vessa creació i es felicita de la força artística dels seus talents, però ve a dir que els èxits hi han estat malgrat les erràtiques polítiques culturals que es pateixen des de fa dècades. Els membres del Conca, atrevits ells i elles, es proposen redreçar aquesta situació, però en el mateix informe hi ha un punt que s'ha d'acabar d'omplir, i aquest és fonamental: la relació entre la cultura i l'economia. Diuen que falten dades fiables i actuals, però es proposen facilitar-les aviat, i abans d'acabar l'any presentar un pla estratègic amb les receptes per canviar l'estat de les coses. Només cal mirar algunes de les xifres facilitades, com ara que la comunitat de Madrid acapara les subvencions i les inversions, o que Catalunya mai no ha obtingut més diners que els que s'aboquen a l'Instituto Cervantes. Això sí, el nostre Institut Ramon Llull tampoc en surt ben parat. Esperem amb candeletes el proper informe Conca.