Sentit comú

Han fet la tria de les sis persones que podran seure a dinar a la taula parada a casa per Nadal? O potser en podran ser deu? Si els menors de 14 anys finalment queden exclosos del recompte familiar, com apuntava dilluns el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, potser també hi cap la cunyada, a taula, tot i no ser bombolla de convivència? Podrem anar al poble, a veure els pares? Potser si abans de menjar sopa de galets hem pogut anar a la farmàcia a comprar el test ràpid d’antígens, podrem ampliar el cercle familiar. I si d’aquí a poques setmanes ja tenim a tocar la vacuna (una o altra de les tres que lideren la cursa i que ens diuen que estan a punt), ja serem immunes i podrem relaxar-nos? La Generalitat està preparant un document que diuen que es farà públic aquesta mateixa setmana amb indicacions molt concretes del que es podrà fer i el que no es podrà fer per Nadal, sempre amb l’avís que si els ciutadans no tenen cura al gener ens caurà a sobre un rebrot, una tercera onada que tant en l’àmbit de la salut com en el de l’economia seria devastadora. Perquè, per Nadal, tothom tendirà a relacionar-se i a escampar el virus de nou, alertava Bonaventura Clotet, cap de servei de malalties infeccioses de l’hospital Germans Trias i Pujol, en una entrevista que ahir publicava aquest diari. Ha quedat clar, després de tants de mesos de pandèmia, que si no ens marquen uns límits (a risc de sentir-nos en una societat més autoritària que mai) hi ha qui no és capaç de fer anar el sentit comú. Però en aquests moments plens de tanta fatiga social, estaria bé que tots poséssim seny a l’hora de viure unes festes que enguany, per força, hauran de ser diferents. Fem anar el sentit comú, més enllà de la llista de prohibicions que haurem de tenir penjades a l’entrada de casa. Encara que ja és sabut que el sentit comú no és el més universal dels sentits. Als nostres governs tampoc.