De reüll
Objectiu: la Terra
És molt demanar que les potències cooperin pel clima i contra la fam?
Mentre el món està capficat pensant com sortir de la pandèmia, la Xina, el primer país a donar-la per controlada després d’haver-la exportat arreu, s’allunya del soroll terrenal per continuar amb la seva conquesta del cosmos. L’administració espacial xinesa, en mans dels militars, ha aconseguit plantar una sonda a la Lluna amb la missió de recollir-ne mostres –de la superfície i de zones perforades– i enviar-les a la Terra. Es tracta de tornar cap a casa amb uns dos quilos de rocs i pols lunars que els científics examinaran per conèixer més bé el satèl·lit. Llegeixo també que aquesta missió suposa un pas més de la Xina en la seva ambició d’atrapar els EUA i consolidar-se com a superpotència de l’espai. Ja sabem, doncs, el que ens espera per aquest segle, més rivalitat per la supremacia tecnològica, militar, econòmica.
Hem caminat damunt la Lluna però hem perdut la connexió amb la Terra. Després de tantes dècades d’enfrontament per esdevenir els amos de l’univers, seria una llàstima perdre l’oportunitat de cooperar, ara que hem après que, aquí baix, totes les amenaces són globals, començant per la pandèmia de coronavirus i aquesta bomba de rellotgeria que és el canvi climàtic, sense oblidar el flagell més antic de tots: la fam. És molt demanar?
