Joan Ballester

El recordo perfectament, tot i que jo era molt jove. A la llibreria Públia, al barceloní Consell de Cent, entre Aribau i Enric Granados. Anar-hi, mirar aquelles estanteries atapeïdes de llibres i poder parlar una estona amb el Joan Ballester era un privilegi per a un adolescent pallarès que baixava a Barcelona de Pasqües a Rams. Perquè Ballester va ser, com molt bé el va qualificar Josep-Lluís Carod-Rovira, “un patriota dels del morro fort”. Militant independentista dels d’abans de la guerra, Ballester va fer de la seva llibreria un temple de l’antifranquisme, un espai de llibertat. Potser per això els elements parapolicials del règim la hi tenien jurada i la hi van intentar cremar diverses vegades. Ja se sap, l’extrema dreta i els llibres no casen bé.

L’any 1962, Ballester va publicar un mapa dels Països Catalans que jo he vist posteriorment en moltes cases, entre elles la meva. Un mapa de divisió comarcal que, segons Joan Fuster, “va ser la maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans”. Però no tot van ser flors i violes, perquè l’any 1968 va ser denunciat i el Tribunal d’Ordre Públic el va condemnar per impressió clandestina i per propaganda il·legal. Ballester va passar tres mesos a la Model per haver comercialitzat un mapa amb “los territorios que constituyen el asiento físico al que aspira la facción secesionista catalana”. Ara que fa 40 anys de la seva mort, la Fundació Reeixida ha reeditat aquest mapa i l’ha posat a la disposició de tots. Sens dubte, el millor homenatge a l’home que va crear aquell lema que marca els límits del que per a molts és el nostre país: “de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”.