Nadal, tradició i normes

Sempre se sol dir que el Nadal és una època de bons sentiments i d’il·lusions. Aquell moment de l’any que deixem de mirar-nos el melic i que comencem a pensar en els altres, que aparquem els problemes fútils que ens persegueixen en el nostre dia a dia. Aquest serà un Nadal atípic, d’això no hi ha cap mena de dubte. I, atípic com serà, potser farà que aquests bons pensaments no quedin en això, en bons pensaments, i que, a diferència del que sol passar la resta d’anys, enguany tothom estigui disposat a portar-los a terme, a fer el que toca i a creure els que hi entenen. Segurament no hi haurà les taules plenes de familiars. Només podem ser un màxim de deu comptant nens. Això, que a hores d’ara tothom ho té clar, hi haurà una gran quantitat de famílies que no ho compliran. Igual que no es compleix el tancament perimetral de cap de setmana i molta gent fa la picaresca de marxar el dijous i tornar el dilluns. Igual que hi ha qui no compleix la restricció de ser sis persones com a màxim en una trobada social o que canvia de municipi posant l’esport com a excusa.

L’ésser humà està fet per tenir normes i intentar saltar-se-les com sigui. I moltes d’aquelles persones a qui cada any els sents explicar la mandra que els fa el Nadal perquè han de veure el cunyat o la cunyada pesada o perquè han de compartir taula amb la sogra, que no suporten, aquest any estan disposades a saltar-se les normes per veure’ls. Aquest any que tenen la tempesta perfecta d’excuses, no l’aprofitaran.

La situació a Catalunya s’està complicant per moments. L’índex de contagis està a punt de superar l’1, i això ho posa en risc tot. És tan sols un any que no es pot celebrar el Nadal tradicional. El vinent ja ho veurem, i ja hi ha molta gent que ho passa malament i que el proper ho pot passar pitjor. Des d’hostalers a comerciants o gimnasos. Que per ser un parell més a taula aquest Nadal, no fem que l’any vinent n’hi hagi algun menys.