Tornen les ‘charlas de café’

El concepte charlas de café fa referència a l’eufemisme que els mitjans de comunicació espanyols van fer servir el 1978 per treure importància als preparatius colpistes de l’anomenada operació Galàxia. Un llavors desconegut tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, i el capità de la Policia Armada, Ricardo Sáenz de Ynestrillas, van ordir el pla prenent un cafè a la madrilenya cafeteria Galaxia, pròxima al Palau de La Moncloa, que pretenien assaltar. En companyia dels comandants d’infanteria Joaquín Rodríguez Solano i Manuel Vidal Francés, i del capità d’infanteria José Luis Alemany Artiles. Els colpistes van al·legar que la trobada “no va passar de ser una discussió teòrica” i Tejero va ser condemnat a uns escassos set mesos de presó. I, així, va poder preparar el cop del 23 de febrer del 1981. La cafeteria Galaxia no la vaig conèixer, però sí l’agradable Van Gogh Café en què es va convertir anys més tard. L’últim cop que m’hi vaig deixar caure era un Taco Bell al qual vaig desistir d’entrar. Però és igual. El colpisme d’arrel franquista i feixista incrustat a l’exèrcit espanyol –molt més estès dels que ens volen fer creure– ara ja no necessita de cafeteries per a les xerrades. Disposa de xats. I la reacció continua sent la mateixa, l’eufemisme. Cosa d’uns jubilats senils, diuen. Com si aquests feixistes del xat ara jubilats fa pocs anys no haguessin dit les mateixes coses a les casernes i des dels més alts càrrecs de comandament tot convertint part de l’exèrcit espanyol en el braç armat de Vox. El 23-F va començar amb una xerrada de cafè, veurem en què acaben les xerrades d’un xat.