Lluitar contra la xenofòbia

La política de terra cremada consisteix a destruir tot allò que al seu pas es pugui trobar l’enemic. Deixar un terreny erm que impedeixi a l’adversari avançar s’ha dut a la pràctica des de temps immemorials. Penso en aquesta estratègia arran de les últimes batalles entre les forces independentistes Junts per Catalunya i ERC a causa de les invectives que s’han intercanviat els diputats Josep Costa i Sergi Sabrià. Les males relacions entre aquests dos dirigents ja eren prou conegudes i aquest últim episodi només ha fet que revelar de forma pública, notòria i barroera en plena precampanya electoral unes discrepàncies que tenen a veure únicament amb la consecució del poder. La xenofòbia, alarmant sí, no neix d’un dia per l’altre, és present en tota societat que té por i se sent amenaçada per l’altre, sigui pel color de la seva pell, el lloc de naixement, el territori, la cultura o la religió, i en reclama l’expulsió per un sentiment de propietat. D’exemples a Catalunya i a Espanya n’hi ha a cabassos. No és un fet d’ara, per molt que l’aparició de Vox a les institucions hagi posat en alerta la classe política. L’olla bull i a la xenofòbia li agraden les temperatures altes, però arribat a aquest punt i després d’escoltar tants laments de la classe dirigent, què fan ells per eliminar la xenofòbia? No reunir-s’hi?