Confiança

Qui no ha pregat, desitjat, implorat, somiat i tots els participis que hi vulguin afegir que per fi arribés la vacuna contra la Covid i es comencés a posar fi a aquest malson? I ara que tenim aquest fàrmac preventiu introduït al mercat, ai las, la desconfiança cap a la seva eficàcia creix entre molts ciutadans. Les darreres dades, per ser més precisos, indiquen que set de cada deu ciutadans acceptarien immunitzar-se, però que el trenta per cent restant és reticent a vacunar-se. És fàcil imaginar que si la mateixa enquesta es fes entre els qui ja ha acomiadat una o diverses persones estimades per culpa d’aquesta pandèmia, o qui és molt més pobre que fa deu mesos perquè ha perdut la feina pel mateix motiu, els números serien diferents i, probablement, es dispararia el nivell de confiança en la vacuna.

De la mateixa manera que no se’ns passa pel cap qüestionar l’aportació que físics, matemàtics o altres professionals de la ciència han fet en favor de l’avenç de la humanitat, ara ens permetem el luxe de posar en dubte el treball de centenars d’investigadors de tot el món. Perquè, fins no fa gaire, tots sabíem de futbol, política i comunicació. En els darrers mesos tots sabem, a més, de pandèmies. I ens quedem tan amples. Si no confiem i tenim esperança en les vacunes contra el coronavirus que, recordem-ho, ja s’han injectat centenars de persones arreu del món durant la fase de prova, com caram sortirem d’aquesta odissea? Posar fora de perill la gent més sensible, anar sumant immunes, completar la desescalada i reactivar l’economia és, ara per ara, l’únic camí que es pot enfilar. En aquest sentit, l’engranatge que formen investigadors, administracions i mitjans de comunicació ha de ser sòlid per generar aquesta confiança entre la població. Perquè la confiança és un dels pilars bàsics d’una societat que vol avançar i, sobretot, l’única fórmula per vèncer la incertesa.