Ultratge a un drap

Diuen uns senyors del Tribunal Constitucional que la llibertat d’expressió no empara l’ultratge a la bandera espanyola. He hagut de buscar tres definicions diferents del terme ultratge aviam si, ni que fos passant-hi de puntetes, alguna encaixava en aquesta abominable ofensa a un drap. I resulta que segueixo sense entendre com es pot atemptar contra la dignitat i l’honor d’un tros de roba, indiferentment dels colors que mostri. Però encara m’explico menys com existeix gent al món capaç d’empatitzar amb el terrible dolor que pot arribar a patir un objecte inert quan algú el maltracta i en canvi pugui mostrar tanta indolència davant el patiment humà. El contundent missatge dels senyors del TC arriba la mateixa setmana que segueixen sent notícia els desnonaments de famílies amb menors en plena pandèmia o el drama de les persones migrades, tristament exemplificat en el cas de Badalona, on l’incendi d’un assentament de majoria senegalesa ha deixat quatre morts i desenes de persones a la intempèrie. I no veig, o no he sabut veure, cap agrupació de senyors amb toga, ni cap associació de fiscals, denunciant que s’està cometent un ultratge en majúscules contra la dignitat i la salut de molts éssers humans, condemnats a l’absoluta misèria i invisibilitat.

D’acord que el drama de la pobresa, accentuat durant aquesta crisi, no es resol amb un manifest públic dels que dediquen temps a mesurar quant pateix una bandera quan algú la menysprea, però no es pot oblidar que molts drames humans es resolen en funció del que decideix un jutjat, sovint en funció del que diuen les lleis que impulsen i avalen determinades administracions. I, en aquest moment de la vida, tots sabem com el tarannà dels jutges també pot jugar a favor o en contra dels que més pateixen. Bé, d’alguns jutges. Altres estan concentrats a salvar l’honor d’un pedaç de tela.