LA GALERIA
Benvingut, president!
Aquest setmana se celebra el darrer ple del Parlament, i es tanca una legislatura potinejada vergonyosament per tots els poders de l’Estat, que des del minut zero van intentar tergiversar i canviar la voluntat democràtica expressada pels catalans a les urnes. El més escandalós ha estat la inhabilitació per desobediència del MHP Quim Torra, per una decisió del Tribunal Suprem espanyol, un òrgan que ha perdut credibilitat i prestigi arran de les seves darreres decisions i preses de posició clarament polítiques, camuflades amb una aplicació barroera del dret i la justícia. Quim Torra és el primer president inhabilitat en l’exercici del càrrec, i per una causa tan irrisòria com és haver mantingut una pancarta en defensa dels presos polítics al Palau de la Generalitat en període electoral, contravenint una ordre de la Junta Electoral, un òrgan amb una autoritat més que discutible, que va actuar clarament de manera parcial i partidista.
De tot plegat, el més deplorable i llastimós va ser la manca de capacitat de l’independentisme per donar una resposta molt més unitària i més contundent a la inhabilitació del president del país.
Quim Torra, en virtut de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, tindrà la seva oficina d’expresident, i ha decidit que la seu sigui al Barri Vell de Girona, concretament a la Casa Solterra. Dilluns, el president Torra va visitar aquesta oficina, que obrirà a primers d’any, i va aprofitar per participar en la concentració, que fa 166 dilluns que se celebra a la plaça del Vi de Girona, per reclamar la llibertat dels presos i exiliats polítics. Torra va ser aclamat pels assistents a l’acte amb el crit de “president!, president!” Que Quim Torra hagi triat Girona no és cap casualitat, perquè la ciutat té una relació especial amb els presidents catalans i la repressió espanyola. Carles Puigdemont, que va ser alcalde de la ciutat, avui és a l’exili, perseguit per haver organitzat el referèndum de l’1 d’Octubre. Jordi Pujol va ser condemnat per rebel·lió militar, pels tribunals franquistes, a set anys de presó i dos anys i mig de confinament a la ciutat de Girona, pels fets del Palau de la Música del maig del 1960.
Avui és un honor per a molts gironins que el president Torra hagi triat Girona per instal·lar-hi l’oficina d’expresident. Benvingut sigui, a la capital dels presidents exiliats i desterrats!