Déu a Twitter

Des del setembre del 2012 hi ha un perfil a Twitter amb el nom de Déu (@diostuitero). Per la manera com es presenta en societat, no cal ser un premi Nobel per captar que darrere d’aquest Nostre Senyor virtual s’amaga un individu intel·ligent amb sentit de l’humor: “Vinc d’una família desestructurada: mare verge, pare colom i dormint en un pessebre. Autor de la Bíblia segons Déu.” El seu lloc és clar: “De Madrid al cel”, i té 552 milers de seguidors.

El Déu de Twitter està pendent de l’actualitat. Es riu del mort i de qui el vetlla, és crític amb els polítics, la injustícia, la mentida i la hipocresia. Recomana bona música (Pixies) i rebutja el superàvit de curtcircuits mentals que pateix la humanitat actual. Com que aquest any ha estat nefast, no sap si néixer o no el dia 24 i demana l’opinió als feligresos. Algú li diu que, ell que pot triar, no neixi, perquè, de fet, aquest abril no el va matar ningú. Es podria crear una paradoxa que alteri el nostre espai-temps amb la presència de dos Jesusos a la Terra. El Déu tuiter s’acomiada a hores petites amb un “Fins demà, si jo vull”, i ens ofereix uns minuts musicals amb un enllaç a Youtube “mentre jo destrueixo el món”. Diu que abans d’ell tot eren camps, i que si algú té un mal dia que pensi que pitjor el va tenir Ciceró l’any 43 abans d’Ell, quan li van tallar el cap. Opina que tant la Bíblia com la Constitució com el Kama Sutra parlen de coses que no es compleixen mai, i que l’Església és una entitat sinònim de lucre. S’enfada. Ens envia una pandèmia i ni tan sols ens volem posar la vacuna. Flipa amb nosaltres: “Us mereixeu la puta extinció ara mateix.” Parlant del Pare Noel, el descriu com un home massa vell, amb sobrepès, hipertensió, colesterol, i no entén com, tot i això, volem que vagi per les cases i agafi el coronavirus. No tenim cor.