De reüll
Gent de merda
No es donen cap importància. No tenen tics alliçonadors i moralistes. Es fan dir Gent de merda i són quatre amigues (Clàudia Rius, Paula Carreras, Rita Roig i Ofèlia Carbonell) que han traslladat una conversa de bar a un programa de podcasts en català. Les ments ortodoxes no el consideraran un espai de divulgació cultural, simplement perquè la idea de cultura que tenen elles és tan àmplia com desacomplexada, lliure i transformadora. Gent de merda és una generació de joves que voldrien dinamitar el món de merda que els han deixat els adults. I un dels recursos que tenen per esquerdar el podrit sistema és el riure. El riure és una eina de presa de consciència política. La ironia té un valor revolucionari. Dijous vaig trucar a la Clàudia Rius per felicitar-la per l’últim episodi, que va tenir per convidat un desenfadat Pepe Serra , el director del MNAC. Amb la Clàudia compartim passió pels museus, uns llocs on no s’hi riu mai, com a les esglésies. I d’aquí plora la criatura. [PD: Em comentava que abans de la pandèmia tenien pensat incorporar els seus avis a les converses del programa. Tant de bo vinguin temps que permetin fer-ho. Jo no n’he conegut cap, d’avi meu, però des que sé que l’àvia de la Clàudia és una fidel lectora d’informacions sobre art i cultura, me la sento una mica pròpia. Moltes gràcies, Maria Rosa!]