Francesc Cabana
Quadern d’economia
Què ens trobarem després?
Què ens trobarem quan ja s’hagi superat la maleïda Covid-19 i ens trobem que hem perdut més d’un any? No ho sabem. Per començar, no sabem quan s’acabarà la pandèmia i podrem tornar als camps de futbol, als cinemes i als concerts com ho fèiem abans. No sabem com “trobarem la casa” i qualsevol que digui que ell sí que s’ho pot imaginar és que ha anat a veure una pitonissa, ella li ha explicat el futur i ell ha pagat la factura amb IVA inclòs.
No podem endevinar què és el que passarà, però podem donar voltes a les possibilitats que es presentaran. Per començar, confio que la globalització de la pandèmia ens sigui més aviat favorable, perquè tots ens trobem amb els mateixos problemes. Alguns acabaran abans que els altres i en trauran profit. Em preocupa que a casa nostra hi hagi gent poc preocupada pel coronavirus. Estan poc preocupats fins que un familiar o un amic ha estat internat a l’hospital o ha anat a veure què és el que hi ha a l’altra vida. Un país com Alemanya, que ara té una situació pitjor, ha pres mesures més serioses que les nostres i els ciutadans les compleixen i s’ho prenen amb resignació.
Ningú podia preveure una cosa com aquesta. Fa alguns anys vaig viatjar a l’Àfrica tropical i a d’altres països de les mateixes característiques i em vaig vacunar prèviament contra la malària, el dengue, la febre groga i ja no recordo què més. Des d’aleshores, l’única preocupació va ser recordar prendre les pastilles salvadores. Només vaig patir una grip suau que després em van dir que devia ser la malària inoculada per un mosquit femella, però que estava vacunat havia estat més fluixa. Al tròpic, els virus estan controlats si tens els diners i les farmàcies per comprar les vacunes. Suposo que d’aquí a uns anys la Covid-19 tindrà la mateixa consideració. És clar que aleshores pot arribar la Covid-21, 22 o 23. I tornem a començar.
El que és segur és que la situació econòmica no serà ni tan sols igual a la que teníem fa un any. El que no m’atreveixo a assegurar és si serà molt dolenta o mitjanament dolenta. Es preveu una ràpida recuperació, però això depèn de molts factors. Per part meva, desitjaria que el virus ens fes fer passes endavant per a la creació d’una Europa federal. No pot ser que Polònia posi vet a la Comunitat Europea per defensar les seves mines de carbó. La Comunitat Europea hauria de poder tirar endavant amb el fons de recuperació i amb les seves mesures contra les energies contaminants i donar a Polònia els ajuts que compensin el tancament de les mines. Els catalans hem d’adonar-nos que totes les sortides polítiques i econòmiques passen per una Europa federal –o com vulguin dir-li– que permeti la creació d’un estat català i creï una Europa amb un poder central suficient per tirar endavant amb 28 o 29 estats al darrere.
Els nacionalistes catalans ens hem de convertir també en nacionalistes europeus. Potser l’expressió no és correcta, però ja ens entenem. Confio que d’aquí a dos anys la Covid-19 sigui un record i només ens calgui llepar les nostres ferides. És molt possible que l’economia catalana s’hagi de replantejar de nou, tenint en compte com ha quedat el panorama europeu i mundial. El que és segur és que el món serà cada cop més petit i anar a Singapur serà equivalent a les meves anades a la Guingueta d’Ix a la meva joventut.