“Una altra manera de viure.” I de fer política

“Una altra manera de viure.” Una melòdica i bonica cançó de Joan Dausà que ha popularitzat Estrella Damm tot explicant publicitàriament la transició entre el confinament i un estiu diferent. Hi ha d’haver una altra manera de viure. És clar que sí. Hauríem de viure diferent, malgrat que l’eslògan no queda adaptat a una altra manera de fer política. La crispació i el sectarisme han estat vigents des del mes de març fins al dia d’avui. En general, no hi ha hagut la convivència serena de diferents propostes polítiques que caldria esperar d’una democràcia europea. En un principi, semblava que la pandèmia provocaria una entesa política i ha passat el contrari a l’hora de radicalitzar el debat parlamentari. Val a dir que darrerament s’ha visualitzat més la crispació al Congrés dels Diputats que no pas al Parlament, que ha viscut amb provisionalitat esperant el 14-F. Des d’avui comença oficialment el compte enrere electoral. El panorama no sembla que sigui pacífic. Seran unes eleccions anormals per dos motius: la pandèmia, d’una banda, i d’una altra la situació dels presos independentistes. Pendents d’un indult, de l’amnistia o d’una reforma del Codi Penal. Mentrestant, restaran entre barrots. Fet que provocarà malestar generalitzat. En els dies de campanya l’actual govern i l’oposició incrementaran els ets i uts de la gestió de la Covid-19. L’electorat ha detectat que, sense que hi hagi solucions màgiques, les mesures i les restriccions es podien fer d’una altra manera. La gran oportunitat ha de començar després de les eleccions perquè de ben segur que hi ha d’haver una altra manera de fer política.