U2 i el delta de l’Ebre

Quan el setembre de 2004 el grup irlandès U2 va escollir un paratge impressionant del delta de l’Ebre per enregistrar el videoclip del primer senzill del que era el seu onzè àlbum, How to dismantle an atomic bomb, va donar visibilitat mundial a un entorn natural privilegiat, que nosaltres tenim la sort de tenir a casa. La banda liderada per Bono va gravar el vídeo a la punta del Fangar, un espai que conté les formacions dunars més ben conservades del litoral mediterrani i que és enmig de tota una part del país esculpida pel riu i pel mar. Aquí ja les coneixíem, les excel·lències del delta de l’Ebre, i sabem que és una joia excel·lent però delicada, que ha anat emmalaltint pels estralls de la pròpia natura (fa gairebé un any, el temporal Glòria va engolir literalment el Delta) i també per la mà de l’home, amb unes polítiques mediambientals que, lluny de protegir, malmeten encara més. Des que U2 va enregistrar aquell videoclip, fa setze anys, fins ara, el Delta ha empetitit: la superfície del Delta retrocedeix cada any, i també cada any el sector de l’arròs perd centenars d’hectàrees. Dilluns els pagesos van tornar a fer un crit d’alerta. Més de 150 tractors i vehicles van fer una marxa lenta des de la platja de la Marquesa fins a Deltebre i Sant Jaume d’Enveja per posar de manifest el rebuig de l’estratègia del govern espanyol de deixar retrocedir el Delta més de mig quilòmetre cada any. El sindicat Unió de Pagesos adverteix que l’Estat treballa amb la previsió que el 70% del delta de l’Ebre estigui cobert pel mar d’aquí a set o vuit dècades. Intolerable. Mentre les polítiques de l’Estat vagin per aquests verals i mentre la inacció del govern català no pugui posar fre a la regressió de la costa a causa de la falta de sediments, a la inundabilitat i a la intrusió d’aigua marina a les llacunes durant els temporals, ens anirem quedant sense la nostra joia, excel·lent però delicada.