Confinament teatral

El figuerenc Xavier Cairó, ànima del Cineclub Diòptria i amant de les arts escèniques, acostuma a publicar al Facebook un rànquing de Temporada Alta i els amics hi podem opinar. Aquesta edició, com no podia ser d’altra manera, l’encapçala La història d’un senglar, de Gabriel Calderón, que protagonitza un immens Joan Carreras. La segueixen Al fondo ríela, de Rocío Molina; Bouvetoya, de Julio Manrique; La Gioia, de Pippo Delbono, i La gavina, d’Àlex Rigola. En Cairó es lamenta del maleït confinament que li ha impedit veure Pedro Páramo, i a aquest cronista li sap greu no haver-la seleccionat, potser perquè recordant la lectura de l’obra màgica de Juan Rulfo la veia irrepresentable. M’havia passat amb 2666, de Roberto Bolaño, que Àlex Rigola va atrevir-se escenificar i se’n va sortir prou bé. Temporada Alta ha superat les adversitats programant i reprogramant, tornant diners d’entrades venudes i fent que espectacles suspesos s’hagin pogut veure en línia. Segons el festival, 8.756 persones han comprat una entrada per a alguna de les 55 propostes virtuals. Bona part del públic (un 70%) era de fora de les comarques gironines. Salvador Sunyer destaca que s’han venut entrades a tretze comunitats de l’Estat i a vint països diferents. Així, vam poder veure Sonoma, de La Veronal, i m’he retrobat amb 2666, una de les propostes en línia al costat d’El público, de Pasqual, i obres de Platel, Korsunovas, Jathay, Liddell, Marthaler o la Royal Shakespeare Company, un autèntic luxe. És aconsellable poder traslladar el visionament a la pantalla de televisió perquè per al teatre la de l’ordinador és petita. Preveient el desastre: Sunyer, Domènech i companyia ja només van vendre el 50% de l’aforament. Tot i així van haver de tancar un parell de setmanes, aguantar el confinament perimetral i avançar horaris. Al Festival s’han vist 111 espectacles: 55 a distància i 56 representats als escenaris, amb un 88,8% d’ocupació. Han intentat mantenir la programació per garantir la feina als actors i als equips tècnics de les companyies; el teatre ha estat un dels sectors més castigats per les mesures derivades de la crisi. Tot i la capacitat per reflotar el festival, de mantenir el compromís amb la cultura, la creació i el públic, i d’incorporar la nova línia de programació A distància, Sunyer remarca la necessitat de repensar el sistema cultural d’aquest país.