Camí de pessebres

Feia dies, setmanes que se’n parlava però ningú estava segur de res. Resulta que pel temps de Nadal, que va de Santa Llúcia a la Candelera, cada any al meu poble hi havia una exposició de pessebres per visitar i admirar en una petita església, la del Roser, al centre de la vila. Amb això de les restriccions pandèmiques semblava que tot se n’anava en orris, l’exposició no es podia fer sense risc perquè l’església del Roser és petita i l’espai per poder veure els pessebres resultava estret, amb molt poca gent s’omplia.

Vet ací, però, que (no sé de qui sortí la feliç idea) aquest any hi ha més pessebres que mai. Exactament n’hi ha vint-i-dos, a l’església del Roser n’hi devien haver set o vuit com a màxim. Aquests pessebres s’han repartit per tot el poble, de manera que s’ha creat un “Camí de pessebres”, s’ha publicat un plànol per fer-ne el seguiment i es poden veure i admirar en diversos indrets, sobretot en cases i establiments que tenen vidrieres a la planta baixa de la façana. La idea, cal reconèixer-ho, és boníssima i els qui estimem les tradicions nostrades ens hem alegrat que s’hagi trobat una sortida tan operativa, guapa i original. Aquesta iniciativa ha fet, és clar, que molta més gent participi a l’hora de fer pessebres, aconseguint una mostra espectacular i variada, donant un gran relleu a la quotidiana vida de poble, a la que fem entre tots. Aquest malaventurat dos mil vint, l’acabarem apreciant els muntatges dels pessebristes de sempre que hi destaquen, als quals s’hi han afegit molts vilatans i vilatanes, colles de jovent, agrupacions de dones, famílies, restaurants, escoles i botigues.

És una iniciativa que ha caigut bé, la trobo molt encertada, i m’alegra sobretot que la tradició del pessebre ha augmentat considerablement, i ho hagi fet per bé. És bonic passejar-se pel poble i anar fent parades per anar veient diferents formes de representar el naixement de Jesús a Betlem, que és el que recordem per Nadal, tot i que s’oblida aquest fet per donar quasi tota la importància al menjar, al beure i als regals, tot amanit amb musiquetes i llumets que massa sovint no tenen res a veure amb l’esperit nadalenc original.

Ai, perdonin, em descuidava de dir que es tracta de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa Meridional, tal com deia l’insigne i sempre enyorat Josep Pla, que va estar en tres ocasions al poble. Ah!, i sempre en va dir bé.